FITXA TÈCNICA
- Nivell d’intervenció: Concurs d’Idees. Col.laboració amb: Kristian Gullichsen i Timo Vormala, arquitectes
- Promotor: Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya.
- Localitat: Barcelona
- Any projecte: 2002
- Superfície total construïda: 11.296 m2
- Pressupost: 197.446.022 €
- Altres tècnics: - Josep M. Oller, Salvador Vidal, aparelladors.
- JG & Asociados, enginyers. Consultoria instal.lacions.
- Robert Brufau, arquitecte. Consultoria estructures.
DESCRIPCIÓ
El punt de partida ha estat crear per als òrgans judicials de Barcelona i l’Hospitalet com també per als òrgans auxiliars, una estructura volumètrica versàtil i flexible, adaptable als possibles i futurs canvis funcionals legislatius.
La Ciutat de la Justícia té una identitat tectònica pròpia que la diferencia de la silueta urbana de l’entorn i crea un nou element personal dins de la diversitat estructural urbana. El projecte ha volgut crear un ambient laboral creatiu, clar, seré i versàtil per als funcionaris sense oblidar-se dels visitants. La racionalitat i la sistematicitat creen un ens lògic, tot i la magnitud dels edificis i la seva diferenciada funcionalitat, és fàcil orientar-se tant en el seu exterior com en el seu interior.
En la planta baixa, amb doble altura, i seguint la lineal de sales de vistes s’ha creat un carrer interior que creua l’edifici de banda a banda i va creuant-se amb les dobles alçades dels halls d’accés a les sales de vista i accés exterior, i que com caixes vidriades uneixen les diferents torres.
La relació urbana amb la ciutat neix dels grups de torres i espais - plaça que entre ells es formen. Tant a una banda de Barcelona com a la banda de l’Hospitalet es creen unes places que augmenten la seva identitat pròpia. Amb aquest moviment, les dues façanes de les dues jurisdiccions miren cap a la seva ciutat.
L’Espai més significatiu de la Ciutat de la Justícia és el nou espai urbà que es crea entre les torres: la nova plaça (Forum). L’espai urbà crea impressions espaials tant monumentals com humanes. Les mateixes articulacions es repeteixen dins de les zones d’accés, carrers interiors i plantes superiors. Es crea una impressió de conjunt arquitectònic on els espais públics urbans continuen dins de l’edifici.