FITXA TÈCNICA

• Nivell d’intervenció:
  Concurs d’avantprojectes
• Promotor:
  Universitat de Santiago de Compostela
• Localitat:
  A Coruña
• Any projecte:
  2016
• Superfície total construïda:
  39.225,95 m2
• Pressupost:
  44.401.440 €
• Altres tècnics:
  En col·laboració amb PAUL DE RUITER Architects (Amsterdam).
  -PGEI Engineering. Joan Figueras, Enginyer tècnic industrial. Consultoria d’instal·lacions.
  -Deerns Netherland Bv. Miquel Castellví, Enginyer industrial. Avaluació, qualificació i certificació ambiental. Planificació de laboratoris.
  -Masala Consultors. Miquel Àngel Sala, arquitecte. Consultoria d’estructures.
  -David Rifà, Enginyer tècnic industrial. Consultoria estructures de fusta.
  -Valeri Consultors. Joan Espuña i Gabriel Valeri, Arquitectes tècnics. Anàlisi de costos.
• Premis:
  Concurs, 2on classificat

DESCRIPCIÓ

El complex dotacional s'estructura en set volums longitudinals, maximitzant l'assolellament i propiciant la transició entre els àmbits exteriors nord i sud. El diàleg amb l'entorn paisatgístic del complex hospitalari existent, la qualitat ambiental, l'ús d'energies i processos constructius renovables i la innovació en els materials i sistemes estructurals dels edificis, resulten determinants en la concepció de la proposta.

Sobre un vial soterrat, que prioritzi l'ús de vianants de tot el recinte, s'articula un eix principal que agrupa els accessos assistencials: entrada principal a l'Hospital, Consultes Externes i nova Clínica Odontològica. Al voltant d'una nova plaça, transformant tot l'àmbit en un saló urbà arbrat, se situen els accessos als usos docents dels tres edificis objecte de la present proposta: rehabilitació de l'edifici Gil Casares i noves facultats de Medicina i Odontologia. Potenciant la idea de campus, al sud del solar es planteja una extensa superfície enjardinada que uneix els tres edificis i enllaça amb la zona verda situada a l'est.

La facultat de Medicina presenta un elevat factor de forma compacte, jerarquitzat mitjançant un sistema ortogonal de corredors que serveixen a tres volums de planta rectangular articulats al voltant de quatre grans espais buits. Les àrees de major afluència, la docència i l'accés de l'Institut de Ciències Forenses, s'ubiquen en els nivells inferiors i es proposen en formigó in situ i plaques alveolars prefabricades, el que permet majors crugies per al programa docent i facilita la inclinació de les aules de major capacitat. L'estructura portant vertical i horitzontal de la resta de plantes es resol en fusta, on se situa la docència de petit format, la investigació i els laboratoris. En un atri, a tota alçada, s'ubiquen les dues grans àrees de meeting room, de gran flexibilitat funcional, i s'organitzen els itineraris en un ampli espai que propicia la reunió i l'intercanvi.

L'edifici d'Odontologia, per la seva especificitat funcional, separa els usos en dues zones, amb accessos diferenciats que permeten evitar els encreuaments de circulacions entre les àrees docents i les que reben usuaris externs.

L'edifici Gil Casares, s'adapta a l'ús museístic i administratiu creant un nou accés que permet una gran continuïtat espacial entre les àrees enjardinades nord i sud.